COM L’HEM RECOLLIDA?

Escoltada a diversos actes a la població d’Elx, i recuperada amb l’ajuda de Cristobal Rentero, el «Xe, que agust!» és una cançó tradicional il·licitana construïda a temps de vals.

AUDIOS I PARTITURES

Transcripció efectuada per Cristobal Rentero:

Lletra

Perquè visc en la Teulera,
a lo últim del Raval,
diuen que sóc un qualquiera
i gent de got i punyal.

Si visquera en La Glorieta,
i vestit de senyoret,
encà fora un gran borratxo
se guardaría el secret.

(Tornada)
Xe que agust! Xe que agust! Xe que agust!
El ratet que estem passant!
Xe que agust! Xe que agust! Xe que agust!
Que m’esteu matant de fam!

Perquè me faig quatre copes,
borratxo diuen que sóc,
jo no faig cas de les llengües
i vaig a tope de tot.

La gent és molt criticona,
en tot lo que calfa el sòl,
i encara que tu no begues
eres lo que la gent vol.

(Tornada)

Entre Maria i Jacinto,
dos novios de cap molt dur,
han format un laberinto
en un puesto prou oscur.

I no li troben la ixía,
després de tant de buscar,
jo dic que al passar nòu mesos
el assumpte ja estarà clar.

(Tornada)

Perquè visc allà en les coves,
al fondo d’un barranquet,
enfront del molí Ferrandes,
diuen que sóc un pobret.

Jo tinc una vedriola,
forrà de llanda i de cinc,
en dos quinzets d’aluminio
i dos duros de Negrin.

(Tornada)

Se va casar una dona,
en un home molt baixet,
que tots es amics li diuen
Pasqualet el «Rejolet».

La primera nit de novis,
ell no aplegava al coixí,
i passaren mils agobios
Pasqualet i el seu «cosí».

(Tornada)

La meua xocolatera,
ja fa el xocolate clar,
no se de quina manera
me la podran arreglar.

El metge de cabessera,
que es d’ofici llanterner,
diu que axó es mal de vellea
i que ja no hi ha res que fer.

(Tornada)

El dilluns jo no treballe,
el dimarts p’a descansar,
el dimecres p’a fer novia,
i el dijous p’a festejar,
el divendres faig es contes,
i el dissabte p’a cobrar,
i el diumenge que tinc ganes
no me deixen treballar.

(Tornada)