A la ciutat d’Alcoi hi ha constància de la representació d’aquest seguici a finals del segle XVIII, sense mostrar una continuïtat fixa.

No obstant això, s’ha comprés d’una manera diferent del de la resta de localitats. A aquesta població, la Cucafera rep l’estatus de drac (mentre que a la resta és un monstre mitològic) que representa el mal en aquest món. Aquesta amenaça el benestar d’una donzella, que representa la puresa i la bondat.

Finalment, el drac és abatut per Sant Jordi amb una llança, salvaguardant així el tranquilitat de la població i de les collites.

AUDIOS I PARTITURES

No tenim constància de les obres que s’utilitzaven per a fer ballar la Cucafera als inicis d’aquestes pràctiques, no obstant això, les utilitzades a l’última aparició del monstre van ser:

• El Ball del Drac de Valls.
• Ball de dimonis de Montornès.
• Dansa de la Cucafera (Tortosa)

Aquesta última, de la qual adjunte les partitures, fou ampliada per mi, afegint una segona veu i percussió, així com diversos motius per a destacar el caràcter dels diversos passatges de l’obra.

Curiositats

…